miércoles, 11 de febrero de 2009

Hi ha tan a dir........

Hi ha a tan a dir .............

Zapatero tranquil·litza als aturats doncs garanteix les prestacions i es clar, també diu que no es preocupin que tindran oportunitat de trobar feina en pocs mesos gràcies al fantàstic plan d’obra pública que començarà entre Març i Abril.

D’altra banda CC.OO demana un augment de la cobertura per els treballadors que s’han quedat sense prestacions.

I jo penso, viva, tothom a viure d’estat, es a dir de nosaltres, dels nostres impostos, dels nostres esforços del dia per aixecar aquest país. Però, tot te un límit, que farà la gent si cada vegada hi ha mes gent a l’atur quan se l’acabin les prestacions, de que treballaren? Si aquest pas no hi hauran empreses per donar feina. Però clar , estem en l’estat de benestar, i els vots son els vots, però estem atents perquè abans d’ahir vaig veure al canal 33 el programa Àgora on el tema era “ Crisi del capitalisme: torna Marx”. El títol ja de per si feia por, però escoltant alguns del tertulians del debat encara em va costar mes conciliar la son. Vaig tenir mal somnis tota la nit. Fins hi tot algú va dir que la crisis del sistema financer la tenien els sionistes. Això, va ser un despropòsit i hem de tenir cura amb aquest comentaris.

Aquesta crisis econòmica/financera fa por que acabí en una crisis social .

Estem atents i si us plau no digueu mes tonteries i aquest que estan en contra del capitalisme , els suggereixo marxin a viure a Cuba , podran viure del estat i el estat els controlarà tot a la seva vida, no tindran cap preocupació, cada dia menjaran el mateix, poc i sense variació, no es preocuparan sobre les vacances, seran perpetues, podran estar hores i hores al Malecon. L’Estat farà de tu una persona sense inquietuds no et preocuparà el futur, no tindràs res i tota la teva vida estarà controlada.

Però com el meu blog es diu pensem en positiu, estic segura que com jo hi ha molta gen que es dedica a treballar i a pensar en fer coses positives que serveixen per generar feina i no viure del Estat.